Avui per fi he pogut ajudar a l'Alfonso.
M'agradaria saber que ha sentit quan ha vist que jo entrava, si ha pensat vaia merda o si pel contrari se'n ha alegrat.
Aquella hora li tocava tecnologia al taller i havia de serrar una fusta. Primer l'he ajudat a prendre les mides de la fusta amb el regle, que li ha costat una mica però per això jo estava allà i després l'hem anat a serrar.
M'he sentit una mica inútil perquè per serrar no l'he agut d'ajudar gairebé gens i me hagut d'estar bastant rato mirant com ho feia sense poder-lo ajudar.
No se si el podré ajudar gaire en aquesta classe perquè són coses pràctiques que mes o menys tothom va fen sense problemes.
Quan hem acabat li hauria d'haber dit que escombrés el terra però jo no ho sabia que el tenien que escombrar, i li ha comensat a dir mariquita am un nen que estaba escombran, llavors el profe li a dit que també escombrés però ell no volia i al final ha agafat la pala i l'ha ajudat. Estava mol impacient per marxar.
M'ha explicat que el van expulsar per informes que tenia per vacil·lar profes, jo no sabia gaire de que parlar amb ell pero bueno suposu ue mes endavant ja ens nirem tnint confiança.
Tenia ganes de poder-lo ajudar desrés de dos dies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
L'Alfonso és complicat de tractar. Té encara molts prejudicis de moltes coses, una actitud agressiva i una baixa autoestima que amaga fent-se el fort. Li costa molt calcular i escriure, i encara que et sembli poc, l'ajudes en prendre mides, en mirar que ho faci net i polid, en dir-li que pot fer-ho millor i que val més anar a poc a poc que còrre...vol escapar-se sempre d'allò que li costa, normal....perquè és més fàcil dir que no en té ganes que fer l'esforç.
Publica un comentari a l'entrada